CONTE GRIPAU

CONTE GRIPAU

 Observo com mira el seu rellotge amb nerviosisme. Què es suposa que hem de fer ara? He esperat aquest moment des de fa molt i soc conscient que ell també, pero ara, que ens trobem cara a cara, amb la seva mirada enfonsant-se en la meva, com si intentés veure més enllà del que mostro, m'envaeix un sentiment molt conegut per mí; la por. Abans en tenía de que mai em trobés, ara en tinc de no ser jo la princesa que ell esperava.

—Tens fred?—pregunta.

Es treu la capa i la col·loca sobre la meva espatlla i em mira. Em mira com si fòs de paper. Una princesa de paper. Tan fràgil que em trencaría en qualsevol moment. I un altre cop el silenci aclaparador que romandra entre nosaltres desde un primer moment, incomodant-nos.

Baixo la mirada. Penso. Medito. El miro i no diu res, mira l'horitzó...suposo que és mes captivant la manera en la que el blau del cel es torna ataronjat, al mateix ritme que el sol baixa i la lluna es prouncia enmig d'estrelles solitàries. 

—Ens hem equivocat—admeto per fi.

—Què vols dir?

—Jo no soc la princesa que tant has esperat ni tú ets el príncep que jo necessito.

—Qui diu que no?—m'agafa les mans.

—I qui diu que sí? Històries surrealistes que s'expliquen per dormir?

—No són tan surrealistes si et tinc aquí. Ara. Amb mí—baixo la mirada sense saber ben bé què dir—no sóc el príncep que necessites o no sóc el príncep que vols?

Aixeco la mirada i la torno a baixar. Com li dic que ell no és a qui jo vull?

—Jo...

—Marxa—m'interrumpeix.

Em somriu, deixa anar les meves mans i nega amb el cap, decebut.

—Què...?

—Tens raó, no ets la princesa que jo esperava. La que jo espero m'estimarà tal com soc; amb els meus nervis, la meva timidesa i les meves pors. Encara no he trobat aquesta pricesa, però la trobaré i l'estimaré com ningú més podría, per això és millor que marxis a pel teu príncep o gripau, el què vulguis.

—Jo no vull un príncep—admeto—nomès vull soledat.

I així, marxo a passa lenta, sense un destí fixe, però amb la mirada sobre les estrelles que, al igual que jo, continúen la seva vía soles.